Al llarg de la història han existit instants concrets que han paralitzat la nostra societat. Moments que han traspassat la barrera de la banalitat i s'han alçat com mites creïbles del nostre passat. Així, històries impossibles de creure sota les lleis de la lògica i la coherència han sobreviscut al pas dels anys i han adquirit un valor mitològic que serà recordat molt més enllà dels seus temps. El cas Watergate o la mort de Kennedy són alguns exemples.
En ells, el misteri i la trama que s'ocultaven darrere van ofuscar la realitat del que havia succeït. Avui en dia, molts dubten de la versió oficial de la mort de l'expresident nord-americà i molts altres addueixen irregularitats en les conclusions de l'escàndol que va esquitxar a Richard Nixon. No obstant això, en tots ells hi ha una regla comuna que dóna sentit a la teoria del caos: la manca d'informació.
Ara, precedits per una nova història que aviat es convertirà en llegenda (la mort d'Osama Bin Laden), sembla que el madridisme s'aferra a les arts fosques que han tenyit el nostre present i pretén afegir un nou mite en els llibres d'història. Els blancs, des de la seva cúpula oficial (Valdano, Karanka, Mourinho i Casillas), afirmen que existeix una conspiració a la Lliga i a la Champions League que beneficia al Barcelona i que òbviament els perjudica a ells. No esmenten la Copa del Rei, títol que es juga sota les mateixes premisses que la Lliga i que precisament van guanyar ells. No obstant això, sí que es veuen capacitats per a jutjar les victòries blaugranes. L'únic i gran error que cometen és oblidar que hi ha unes imatges que mostren allò que ells consideren un frau. Unes imatges que demostren que no existeix premeditació (o sí, la dels jugadors del Reial Madrid i el seu intent de guanyar repartint llenya).
Es pot analitzar l'actuació arbitral, es pot negar que la vermella a Pepe fos merescuda i fins i tot es pot reclamar el gol d'Higuaín. Però també es pot fer el contrari, ja que resulta evident la intencionalitat de Pepe per massacrar Alves o la clara falta de Cristiano (amb l'esquena sí, però falta) a Mascherano. Us imagineu que hagués passat si Messi s'hagués tirat a l'anada tal com Ronaldo ho va fer en aquesta jugada de la tornada? Jo sí, que el partit hagués acabat 0-1 en comptes de 0 a 2.
I aquesta és la gran diferència. Mentre uns juguen predisposats a queixar-se de l'arbitratge per acontentar al seu entrenador amb jugades polèmiques, altres prefereixen jugar a futbol i donar-li un sentit artístic a aquest esport, prescindint del que l'embruta: la polèmica. Mentre uns peguen, altres juguen. Mentre uns criden, altres riuen. Mentre uns perden, altres guanyen... I passaran anys i dècades i el que es recordará serà el joc magnífic del Barça. En l'oblit quedaran les infundades acusacions d'un equip que no va saber perdre, que no va saber acceptar que el seu rival era millor i que va decidir ocultar la seva vergonya darrere de la teoria de la conspiració. Qui va matar Kennedy? El Barça, per suposat...
1 comentarios:
gran blog, amb Barça i altres esports i en català.
T'enllaço des del meu blog:
www.tenimunblog.com
Publica un comentari a l'entrada