Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris madrid. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris madrid. Mostrar tots els missatges

Els gols fora valen doble



Sovint el món del futbol ens sedueix amb frases tan cèlebres i populars com l'expressada en el títol d'aquest article. Frases que, de tant repetir-les, acaben convertint-se en obvietats. El problema és que de vegades allò que sembla obvi no ho és.

Comença la lliga... bipolar?



Va punxar el Reial Madrid a la primera jornada davant el València i va guanyar el Barça destrossant a la Reial Societat. Inici i sensacions diferents per ambdós favorits al títol de Lliga. Dos punts que, d'acord amb el que vam veure la temporada passada, poden ser importants en l'esdevenir de la lliga. Encara que hi ha precedents no gaire llunyans que conviden a pensar que les primeres jornades poc tenen a veure amb el resultat final de la lliga.

L’obsessió de Cristiano



Cristiano Ronaldo està en plena lluita per la Eurocopa i també per la Pilota d'Or i, més enllà de les comparacions amb Messi, el portuguès és clarament un dels favorits per al trofeu que acredita al que el rep com a millor jugador de la temporada. El títol de lliga del Madrid i el seu bon rendiment en els dos últims partits de l'Eurocopa li donen crèdit suficient per plantejar-se la victòria.

El Màlaga, Benzema i el partit de les 12


Que la premsa de Madrid trobi qualsevol excusa per infravalorar una victòria del FC Barcelona és habitual. Que sigui el propi Barcelona qui la provoqui, no. Per això, no està de més que després de la brillant victòria del conjunt de Guardiola a l'Athletic algú demani una mica més de "seny". És cert que els bascos van tenir gairebé les 48 hores de descans i que van ser ells mateixos els qui van renunciar jugar a les 23:00 de dissabte, horari que els hagués donat el descans. Però no és menys cert que jugar diumenge a les 12:00 era l'opció més justa, encara que no fos del gust del president culer.

Perquè és el Barça


Després de cada jornada futbolística escoltem algun jugador queixar-se de l'actuació del col·legiat. La majoria de vegades aquestes declaracions, amb raó o no, es fan en calent i sense pensar massa. Posar una llista de jugadors que ho han fet seria una tasca interminable, però posar un nom que ara mateix està present en tots els debats futbolístics no ho és. Parlem de Pique, és clar.

Abans del gol li van fer falta a en Cristiano


El recurs arbitral segueix de moda a Espanya. De fet, mai ha deixat d'estar en l'ull de l'huracà. Sobretot des de l'arribada de José Mourinho al vestidor del Reial Madrid. La temporada passada les queixes del portuguès van sobrepassar qualsevol expectativa. Ara, quan les coses funcionen la premsa intenta revertir una situació que ha perjudicat la imatge del Reial Madrid.

Si a Messi li haguessin amputat els dits


Deixeu-me començar mostrant la meva repulsa cap a l'impresentable president del Comitè de Competició, Alfredo Flórez. Un tipus que se suposa que hauria de salvaguardar els interessos de la competició espanyola de futbol però que, per el contrari, es protegeix en la comoditat del càrrec que "exerceix" amb el beneplàcit del seu seguici.

Coça als pebrots


Fa un any i mig em vaig enamorar, potser confós pel neguit i la sensació de derrota contínua. Mai aconseguia els objectius que em proposava i, al final, fent gala de desesperació, vaig posar el meu cor en mans d'una dona. Al principi va semblar defensar la nostra relació. Va lluitar per ella i, encara que les seves formes no van ser sempre les adequades, vaig confiar en els seus mètodes.

Por d'en Piqué


Gerard Piqué, jugador del FC Barcelona, ​​ha estat la diana perfecta per a la premsa madrilenya aquests tres últims dies. El central català va forçar la cinquena groga contra el Rayo Vallecano i es perdrà el partit contra el Llevant. El jugador blaugrana arribarà així "net" al clàssic de dissabte.

Veus oportunistes


Després de les últimes golejades del Reial Madrid i dels partits dubitatius del FC Barcelona, les veus oportunistes van aprofitar l'ocasió per vaticinar un altre canvi de cicle. Potser aquesta vegada no van utilitzar l'expressió que Frederik Hermel va posar de moda ja fa unes temporades, però van deixar ben clar que el Madrid ja estava per sobre del Barça pel que fa a joc i espectacle futbolístic.

Quan el bo i el dolent són tan evidents


Després de la disputa de la supercopa, la tensió de la temporada passada ha tornat a sorgir com si mai hagués marxat. Jo ja vaig tenir clar la temporada passada qui eren els bons i qui eren els dolents. Llavors, però, no em vaig atrevir a dir-ho alt i clar. Ara, amb la vehemència d'un que sap que no s'equivoca ho dic sense embuts: si això fos una pel.lícula, el Barça seria el bo i el Madrid el dolent.

Embolic a la vista


Madrid bull amb el calendari de la pròxima temporada. La informació parcial, la desinformació interessada i l'opinió injustificada tornen a prendre les regnes de la premsa de la capital. Els diaris madrilenys informen de manera subjectiva de successos que tenen la seva explicació lògica i deixen que el lliure albir triomfi entre els seus lectors. ¿Però com s'aconsegueix això? És senzill, llegeixin atentament.

Objectius diferents per equips distants


El Barça és el campió de lliga. Ho va aconseguir sense brillantor i amb un paupèrrim empat a València davant el Llevant. Un títol igualment, el tercer de l'era Pep en aquesta competició. Mentrestant, “l'altre equip" celebrava la Copa ja festejada dies abans sense massa convicció i sabent que aquell mateix dia podia finalitzar el seu periple a la Lliga. La qüestió era no veure-ho.

Qui va matar a en Kennedy?


Al llarg de la història han existit instants concrets que han paralitzat la nostra societat. Moments que han traspassat la barrera de la banalitat i s'han alçat com mites creïbles del nostre passat. Així, històries impossibles de creure sota les lleis de la lògica i la coherència han sobreviscut al pas dels anys i han adquirit un valor mitològic que serà recordat molt més enllà dels seus temps. El cas Watergate o la mort de Kennedy són alguns exemples.

Guerra de vídeos. Guerra a la UEFA


En les últimes hores han aparegut dos vídeos polèmics que han obert novament la discòrdia entre Barça i Madrid. En un d'ells, els blaugrana apel·len a la seva afició per donar suport als seus jugadors amb imatges dels clàssics. En l'altre, el Reial Madrid "avisa" dels antecedents de l'àrbitre designat per la tornada de les semifinals de la Champions League.

Tercer assalt pel Barça: Mourinho fa el ridícul


El tercer duel va ser pel Barça. El Madrid trontolla, però segueix encara dempeus. "Aquests mai estan morts", recordava Pep en la roda de premsa, tot i les paraules de Mourinho donant la eliminatòria per perduda.

Tercer assalt: la Champions League


Dimecres. Tres quarts de nou. Estadi Santiago Bernabéu. Vuitanta mil aficionats. Vint-i-dos jugadors. Cinc àrbitres. Amb aquest panorama es presenta el partit del segle (l'enèsim) entre el Reial Madrid i el FC Barcerlona en l'anada de les semifinals de la Champions League.

Segon assalt



Dos dies després del Clàssic de lliga i a dos dies del de copa és just i necessari repassar el partit de dissabte i fer un pronòstic del que pot succeir dimecres. Mourinho i Guardiola tenen molta feina per davant. Intentem ajudar-los.

Com un nen petit



Arriba l’allau de clàssics i cap aficionat al futbol pot dir que no estigui nerviós. Barça i Madrid o Madrid i Barça representen dos models diferents que anhelen un mateix objectiu: la victòria. Ara, en un final de temporada boig, tots dos equips s’enfronten en quatre partits a vida o mort.

Els clàssics de la tensió

Estem a l'abril, el moment clau de la temporada. La fase de l'any en què els objectius comencen a albirar i els títols es veuen des del camp o des de la televisió. És un mes difícil, encara que també agraït si s'arriba fins al final. I Barça i Madrid ho han fet. Els dos equips es disputaran la Copa del Rei i s'enfrontaran a les semifinals de la Champions excepte hecatombe. Quatre clàssics, màxima pressió.