Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barça. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barça. Mostrar tots els missatges

Els gols fora valen doble



Sovint el món del futbol ens sedueix amb frases tan cèlebres i populars com l'expressada en el títol d'aquest article. Frases que, de tant repetir-les, acaben convertint-se en obvietats. El problema és que de vegades allò que sembla obvi no ho és.

Comença la lliga... bipolar?



Va punxar el Reial Madrid a la primera jornada davant el València i va guanyar el Barça destrossant a la Reial Societat. Inici i sensacions diferents per ambdós favorits al títol de Lliga. Dos punts que, d'acord amb el que vam veure la temporada passada, poden ser importants en l'esdevenir de la lliga. Encara que hi ha precedents no gaire llunyans que conviden a pensar que les primeres jornades poc tenen a veure amb el resultat final de la lliga.

El declivi del bàsquet europeu



Davant d'una jornada frenètica de futbol i una carrera de Fórmula 1 amb sorpresa inclosa a Montmeló, el bàsquet ha perdut la batalla mediàtica per atreure l'atenció del públic amb la seva Final Four. Potser una de les causes a Espanya ha estat l'eliminació del Barcelona a les semifinals, encara que gran part de culpa la té el poc nivell atacant exhibit en tots els partits.

Quan el riu sona, aigua porta



Quan el 2008 la premsa va començar a publicar notícies anunciant el final del cicle blaugrana, van ser molts els que es van negar a acceptar que existia un problema important. Les contínues invencions de la caverna van portar a alguns culers a ignorar una realitat fins aleshores invisible. No ho van veure molts aficionats i no ho va veure tampoc Frank Rijkaard. L'equip s'estava trencant i la fam de títols havia desaparegut.

El Màlaga, Benzema i el partit de les 12


Que la premsa de Madrid trobi qualsevol excusa per infravalorar una victòria del FC Barcelona és habitual. Que sigui el propi Barcelona qui la provoqui, no. Per això, no està de més que després de la brillant victòria del conjunt de Guardiola a l'Athletic algú demani una mica més de "seny". És cert que els bascos van tenir gairebé les 48 hores de descans i que van ser ells mateixos els qui van renunciar jugar a les 23:00 de dissabte, horari que els hagués donat el descans. Però no és menys cert que jugar diumenge a les 12:00 era l'opció més justa, encara que no fos del gust del president culer.

Perquè és el Barça


Després de cada jornada futbolística escoltem algun jugador queixar-se de l'actuació del col·legiat. La majoria de vegades aquestes declaracions, amb raó o no, es fan en calent i sense pensar massa. Posar una llista de jugadors que ho han fet seria una tasca interminable, però posar un nom que ara mateix està present en tots els debats futbolístics no ho és. Parlem de Pique, és clar.

Si a Messi li haguessin amputat els dits


Deixeu-me començar mostrant la meva repulsa cap a l'impresentable president del Comitè de Competició, Alfredo Flórez. Un tipus que se suposa que hauria de salvaguardar els interessos de la competició espanyola de futbol però que, per el contrari, es protegeix en la comoditat del càrrec que "exerceix" amb el beneplàcit del seu seguici.

De lligues i mundialets


Dissabte passat el Barça va arribar al Bernabéu amb un partit més disputat però a tres punts dels blancs. Els dos equips estaven al màxim nivell, encara que per primera vegada en tres temporades els de Mourinho partien com a favorits. La diferència era petita però el gol de Benzema abans dels 30 segons va augmentar encara més la sensació que el Madrid podria canviar la dinàmica de les últimes temporades.

Por d'en Piqué


Gerard Piqué, jugador del FC Barcelona, ​​ha estat la diana perfecta per a la premsa madrilenya aquests tres últims dies. El central català va forçar la cinquena groga contra el Rayo Vallecano i es perdrà el partit contra el Llevant. El jugador blaugrana arribarà així "net" al clàssic de dissabte.

Veus oportunistes


Després de les últimes golejades del Reial Madrid i dels partits dubitatius del FC Barcelona, les veus oportunistes van aprofitar l'ocasió per vaticinar un altre canvi de cicle. Potser aquesta vegada no van utilitzar l'expressió que Frederik Hermel va posar de moda ja fa unes temporades, però van deixar ben clar que el Madrid ja estava per sobre del Barça pel que fa a joc i espectacle futbolístic.

El joc del Barça: patrimoni de la humanitat


Fa poc més d'una setmana vaig emprendre una aventura personal que em va portar des de Barcelona fins a Vancouver, la tercera ciutat més important del Canadà. El propòsit de la mateixa era aprendre anglès i millorar les meves aptituds comunicatives. Amb l'experiència d'haver viscut amb anterioritat en un altre país diferent del meu, l'adaptació va ser senzilla i en tres dies ja vaig fer més amics del que havia esperat al marxar.

En Pep posa en dubte la ira de Sandro Rosell


Les paraules de Guardiola a la roda de premsa posterior a la contundent victòria contra l'Atlètic de Madrid han deixat a més d'un descol.locat. El tècnic culer va defensar l'anterior junta i va demanar una reflexió per part de tota l'afició.

Canvi de cicle


Quan en Pep Guardiola va fitxar pel FC Barcelona van ser moltes les veus que es van alarmar. Un tècnic "sense experiència" prenia la banqueta més complicada del món. Allà on entrenadors sublims havien fallat, un principiant creia poder triomfar. La incredulitat en el nou projecte es va constatar amb els primers resultats. El Barça va perdre i va empatar.

Quan el bo i el dolent són tan evidents


Després de la disputa de la supercopa, la tensió de la temporada passada ha tornat a sorgir com si mai hagués marxat. Jo ja vaig tenir clar la temporada passada qui eren els bons i qui eren els dolents. Llavors, però, no em vaig atrevir a dir-ho alt i clar. Ara, amb la vehemència d'un que sap que no s'equivoca ho dic sense embuts: si això fos una pel.lícula, el Barça seria el bo i el Madrid el dolent.

Plantilla curta, el secret d'en Pep


Al llarg de les tres temporades de Guardiola al capdavant del FC Barcelona hi ha hagut un dilema que ha dividit a l'afició i als rivals. Es tracta de l'extensió de la plantilla i la necessitat de tenir una bona banqueta. Pep ha preferit fins ara tenir menys jugadors de l'habitual i la fórmula ha funcionat. Aquesta temporada es va especular amb la possibilitat d'augmentar els efectius, però novament l'equip culer seguirà amb una plantilla curta.

Embolic a la vista


Madrid bull amb el calendari de la pròxima temporada. La informació parcial, la desinformació interessada i l'opinió injustificada tornen a prendre les regnes de la premsa de la capital. Els diaris madrilenys informen de manera subjectiva de successos que tenen la seva explicació lògica i deixen que el lliure albir triomfi entre els seus lectors. ¿Però com s'aconsegueix això? És senzill, llegeixin atentament.

Els números de Rosell, Thiago y Mundo Deportivo


Quan sembla que s'acosten els primers fitxatges del FC Barcelona, l'entorn culer es troba desubicat. La suposada crisi que afecta el club blaugrana no sembla afectar les xifres astronòmiques que la premsa, sota suposades filtracions, compta com fitxatges en cadascuna de les seves edicions.

Fitxatges del Barça. L'afició parla


Acabada la temporada arriba el torn dels fitxatges, dels rumors i de les especulacions. La premsa ofereix cada dia un nou nom que s'uneix a l'elenc de jugadors que desfilen com a possibles incorporacions. Cap equip s'escapa i tots els aficionats s'il·lusionen i elaboren una llista pròpia de fitxatges que, segurament, tard o d'hora també sortiran a la premsa

Una nit a Wembley


Una rotllana de quatre, abraçats, nerviosos. Una arenga per animar i unes mirades de fraternitat. Estem a les portes de Wembley, a punt d'entrar. Un minut per concentrar-se sabent que la grada també compte, que els nostres ànims seran importants. Enmig d'aquesta litúrgia sagrada ja realitzada a l'Estadi Olímpic de Roma dos anys enrere, un altre grup d'aficionats s'acosta i se'ns uneix. Tots vestim de blaugrana, tots som culers.

La camiseta: retrocedint en el temps



Fa uns dies es va presentar la nova equipació del FC Barcelona per a la temporada que ve. Com ja era previsible, l'innovador disseny va causar polèmica. De la mateixa manera, l'aparició del logo de Qatar Foundation va donar molt que parlar. Sense anar més lluny, durant els vuit dies habilitats per comprar les entrades de la final de la Lliga de Campions, un grup d'aficionats va recollir signatures per portar davant la junta de compromissaris la nova esponsorització.