Deixeu-me començar mostrant la meva repulsa cap a l'impresentable president del Comitè de Competició, Alfredo Flórez. Un tipus que se suposa que hauria de salvaguardar els interessos de la competició espanyola de futbol però que, per el contrari, es protegeix en la comoditat del càrrec que "exerceix" amb el beneplàcit del seu seguici.
"Si a Messi li haguessin amputat els dits el Comitè sí que hagués intervingut". Així de rotund es va mostrar Flórez davant la sorpresa dels periodistes d'Ona FM després que es conegués la negativa del Comitè de Competició d'entrar d'ofici per la trepitjada de Pepe a Lionel Messi. Una afirmació que sembla més pròpia d'una pel·lícula satírica que de la pròpia realitat.
La qüestió és que les lamentables paraules d'aquest senyor que, per descomptat no mereix estar on està, posen en dubte les intencions d'aquest estament que se suposa que ha de treballar perquè la competició sigui neta i justa. Així, mentre a Anglaterra la imatge que es dóna del futbol té molt a veure amb la noblesa i l'honradesa, malgrat les puntades de peu i la duresa amb la quals'empren en ocasions els seus futbolistes, a Espanya el ridícul cada vegada és més gran.
La complaent actitud del comitè, que sembla que estigui només per a adornar o per a treure targetes quan la premsa mesetària el pressiona, sumada a la supèrbia d'un president que té el cul enganxat al tron, han convertit la Lliga en una marca futbolística que tolera la violència, la perversitat, la covardia i la baixesa. I la realitat és que la Lliga no és violenta, ni covard, ni perversa. El problema és que no té un organisme que sancioni les excepcions i això, a curt termini, perjudica greument la seva imatge, constituint, al seu torn, una seriosa amenaça per a l'educació pública.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada