Després de les últimes golejades del Reial Madrid i dels partits dubitatius del FC Barcelona, les veus oportunistes van aprofitar l'ocasió per vaticinar un altre canvi de cicle. Potser aquesta vegada no van utilitzar l'expressió que Frederik Hermel va posar de moda ja fa unes temporades, però van deixar ben clar que el Madrid ja estava per sobre del Barça pel que fa a joc i espectacle futbolístic.
El més interessant de l'assumpte és que per a molts culers el Madrid ja té un nivell estratosfèric i només l'ansietat per aconseguir títols ha evitat que l'equip de Mourinho estigui a l'altura del Barça. De fet, el factor psicològic cobra més importància en les petites distàncies que separen "allò bo d'allò increïble". I en això treballa l'equip de la capital, que espera superar al Barça en el tron mundial. No obstant això, sembla desgavellat pensar que el Barça està en línia descendent. Al contrari, segueix creixent, la qual cosa és admirable tenint en compte que arribar al màxim sempre condueix a la relaxació. Per això resulta estrany i extremadament partidistes les opinions que van argumentar un canvi dinàstic en la lliga espanyola.
I això no vol dir que el Barça torni a guanyar. No, el Reial Madrid també podria aconseguir-ja que tenen equip per a aconseguir-ho. Però abans han de derrotar el Barça, cosa que en lliga no succeeix des de fa ja unes temporades. Així, les veus que han volgut dinamitar l'equip de Guardiola haurien de ser més prudents i evitar avançar-se (novament) als esdeveniments. Aquesta ansietat de la premsa, del president i de l'afició merengue és precisament el culpable que el Madrid només hagi gaudit d'una miserable copa del Rei en les últimes tres temporades.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada