Dissabte passat el Barça va arribar al Bernabéu amb un partit més disputat però a tres punts dels blancs. Els dos equips estaven al màxim nivell, encara que per primera vegada en tres temporades els de Mourinho partien com a favorits. La diferència era petita però el gol de Benzema abans dels 30 segons va augmentar encara més la sensació que el Madrid podria canviar la dinàmica de les últimes temporades.
Dues hores després, el Barça es dirigia cap a Barajas amb destinació al Japó per disputar el Mundial de Clubs. Les cares somrients dels blaugrana distaven profundament de la sensació de frustració que es vivia a la capital. El Barça havia remuntat el partit i s'havia endut els tres punts de l'inexpugnable Santiago Bernabéu (1 a 3). Trencada la ratxa merengue i amb el liderat a les mans (això si, amb un partit més), els homes d'en Pep podrien disputar el torneig del Japó amb els deures fets i amb la sensació d'haver deixat clar qui mana a la Lliga. Enrere quedaven els dubtes i el fanfarroneries madridistes. De nou plors i laments. El riu tornava al seu curs.
Ja al Japó, el Barça va ser rebut amb tots els honors. Descans, entrenament i semifinal contra l'Al-Sadd. Feble rival, diran alguns. I ho va ser veient el resultat. Però ho va ser també el Santos de Neymar? Al final dues golejades per proclamar-se campions del món. Mentrestant, a Madrid, després de la victòria a Sevilla, la venda segueix ben posada. "Som el millor equip de la millor lliga" o "el Madrid té més títols que el Barcelona". És clar, que per a aquest últim article va fer falta eliminar tres copes de fires al·legant que per a la UEFA no són oficials. Llàstima que per a la FIFA sí que ho siguin ...
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada