El tercer duel va ser pel Barça. El Madrid trontolla, però segueix encara dempeus. "Aquests mai estan morts", recordava Pep en la roda de premsa, tot i les paraules de Mourinho donant la eliminatòria per perduda.
El Barça va controlar la possessió com sempre i el Reial Madrid el va esperar enrere com altres tantes vegades. La diferència va estar en l'apartat defensiu, on els culers van saber ofegar les contres madridistes. Expulsió de Pepe, que veient el vídeo de Marca on toca la pilota, podria ser groga, però que després de tota l'agressivitat mostrada pel Madrid durant el partit (inclosa la seva entrada a Alves) és una cosa normal que els blancs acabessin amb deu. Al final 0-2 amb un Messi estel·lar que va tornar a demostrar qui és el número 1.
Però el més interessant (i trist) de l'anada de les semifinals va ser la roda de premsa de José Mourinho. El portuguès es va descontrolar i va plorar com un nen petit que no sap perdre. Entre altres coses, el tècnic merengue va preguntar "per què els àrbitres ajuden al Barça?". I va recordar a Ovrebo, a Bussaca o Stark, deixant-se pel camí el partit de 2005 en què el Barça va ser perjudicat per una clara falta de Carvalho a Valdés o el de l'any passat a Milà amb Benquerença. Va parlar també de Ramos o Pepe assegurant que aquests no havien fet res. El problema és que l'agressivitat del conjunt blanc va ser tan alta i de tan baix nivell al mateix temps que és molt complicat adonar-te'n si tu n'has estat l'instigador.
La perla de la nit, però, va venir una mica després. Mou va declarar que l'eliminatòria estava perduda ja que era impossible jugar-li a l'atac al Barcelona. Així, a molts només ens va passar pel cap una pregunta: I com pensaves eliminar al Barça a doble partit? Als penals?. I va rematar el seu discurs amb una frase que li pot comportar problemes si el club català decideix portar-lo davant la comissió de la UEFA. "Josep Guardiola va guanyar una Champions que a mi em donaria vergonya perquè va ser un escàndol i, aquest any, si guanyen, també ho serà", va acabar Mourinho.
Així doncs, el mal perdre de Mourinho va deixar el madridisme estupefacte. No només va plorar com un nen, sinó que a més va tirar per terra el poc que li quedava de dignitat al club blanc. "Ell no és el Reial Madrid. Ho som els aficionats" diran alguns merengues. I tindran raó. Però al final, el que es veu, el que s'escolta, és a Mourinho fent el ridícul i queixant-se amb la rebequeria típica de qui no sap perdre. Però això és el que van fitxar Florentino i els seus sequaços i amb el que pretenien destronar el Barça. Ho van aconseguir en un magnífic partit a la copa però mai ho podran fer en 180 minuts. Encara queda la tornada, però el derrotisme que va mostrar el Mourinho més ofuscat que es pot recordar (i no és una tàctica per desviar l'atenció) no dóna peu a l'esperança. Al Camp Nou ell no hi serà. Sort té el madridisme de tenir lluitadors com Iker, Alonso o Ozil. Aquests sí que podrien aconseguir la remuntada...
2 comentarios:
Jordi, cada dia et superes més!!
gràcies! xD
Publica un comentari a l'entrada