Arriba l’allau de clàssics i cap aficionat al futbol pot dir que no estigui nerviós. Barça i Madrid o Madrid i Barça representen dos models diferents que anhelen un mateix objectiu: la victòria. Ara, en un final de temporada boig, tots dos equips s’enfronten en quatre partits a vida o mort.
El primer, avui dissabte i el segon, el dimecres, en una final de copa que pot ser antològica. Un servidor assistirà a València per gaudir com un nen o plorar com un gos.
I parlant de nens, nova exhibició d’estupidesa del senyor José Mourinho. El portuguès va tornar a demostrar el seu estrany sentit comú i va anunciar mitjançant el cap de premsa del club que no faria declaracions prèvies al partit. En el seu lloc, Karanka aniria a la roda de premsa. Davant les queixes, Mourinho o el Reial Madrid van repensar-s’ho i a la sala de premsa es van presentar els dos entrenadors. El curiós del cas és que Mourinho no va parlar i només es va limitar a escoltar les preguntes dels periodistes i les respostes de Karanka. El discurs d’aquest va ser clar: Mou no parlava perquè les seves paraules serien malinterpretades. Em pregunto quina interpretació requereixen les paraules d’un entrenador que no para de queixar-se de tot i de tots, i que fa especial èmfasi sempre en el seu màxim rival: "l’altre equip” que juga sempre contra deu.
En qualsevol cas, els aficionats del futbol tenen motius per estar contents, amb nervis o sense, pel que segurament en un futur es recordarà com una fet històric. Quatre clàssics i tres títols en joc. Quina emoció!
I parlant de nens, nova exhibició d’estupidesa del senyor José Mourinho. El portuguès va tornar a demostrar el seu estrany sentit comú i va anunciar mitjançant el cap de premsa del club que no faria declaracions prèvies al partit. En el seu lloc, Karanka aniria a la roda de premsa. Davant les queixes, Mourinho o el Reial Madrid van repensar-s’ho i a la sala de premsa es van presentar els dos entrenadors. El curiós del cas és que Mourinho no va parlar i només es va limitar a escoltar les preguntes dels periodistes i les respostes de Karanka. El discurs d’aquest va ser clar: Mou no parlava perquè les seves paraules serien malinterpretades. Em pregunto quina interpretació requereixen les paraules d’un entrenador que no para de queixar-se de tot i de tots, i que fa especial èmfasi sempre en el seu màxim rival: "l’altre equip” que juga sempre contra deu.
En qualsevol cas, els aficionats del futbol tenen motius per estar contents, amb nervis o sense, pel que segurament en un futur es recordarà com una fet històric. Quatre clàssics i tres títols en joc. Quina emoció!
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada