Abidal, la pantera negra

Versió en castellà

Al 2007 un talentós lateral francès va deixar la seva Lyon natal per desplaçar-se a Barcelona, on prosseguiria la seva carrera. Enrere quedaven títols, emocions i molts sentiments. No va ser fàcil al principi, al jugador se li reclamava donar el millor de si mateix partit rere partit. Amb el temps, la força i el treball, aquell lateral criticat va guanyar-se l’estimació dels seus companys, dels seus entrenadors i de la seva afició. 

La temporada 2010-2011 el Camp Nou va corejar per primer cop el seu nom. Ja era un ídol. Ningú dubtava de la seva qualitat i molt menys del seu esforç. El somni d’aquell futbolista s’havia complert i ara només quedava una cosa: entrar als anals de la història formant part del millor equip de tots els temps. A mitjans d’aquella temporada però, una malaltia el va apartar dels terrenys de joc. La noticia va sacsejar la seva vida. Malgrat això, la reacció de la gent va demostrar que la seva figura anava molt més enllà de la d’un futbolista. Ell era l’Éric Abidal.

Francesos, alemanys, catalans, madrilenys, andalusos. Tots estaven amb el jugador. Per endavant quedava una llarga i sobretot una dura lluita. Per darrere però, el recolzament internacional a un jugador exemplar deixava entreveure que aquella guerra no la lluitaria sol. L’Eric no estava sol. Un exèrcit d’amics l’ajudaria.

Molt ànims Pantera!

Posted in: abidal,Barça