Escrit per Eduard Molins
Es veia a la cara del bo de Nowitzki en aixecar el trofeu de campió de l'NBA que havia saldat un compte pendent amb tots els seguidors dels Mavs i sobretot amb ell mateix. El record d'aquella final del 2006 que va perdre quan ja la tenia guanyada romania gravat en la ment de l'alemany fins a aquest moment.
No és fàcil rescabalar-se d'una derrota així, i menys encara tenint en compte la particular travessia del desert dels Mavericks en els anys posteriors, amb capítols sonats com el dels Warriors i el seu "We Believe". Així que molt pocs apostaven ja per a ells com a candidats a l'anell. Ni tan sols una excel lent temporada regular els va permetre estar en les travesses de favorits. Ni una escombrada monumental contra els Lakers els va posar per davant en les apostes contra Miami. Però les finals són el territori on es forgen les llegendes, i aquí el geni de l'alemany es va desencadenar per consumar la seva venjança.
I és que aquestes finals es recordaran durant anys per la destacada figura de Nowitzki eclipsant al totpoderós Big Three de Miami. Dríbling a Bosh i safata històrica amb l'esquerra per liquidar el segon partit. 38 de febre al Match 4: 10 punts i 5 rebots en l'últim quart i remuntada dels Mavs per igualar la sèrie 2-2. Desaparegut en els tres primers quarts del sisè partit a Miami per acabar anotant 10 punts en l'últim quart i donar el campionat a Dallas. I és que més enllà dels números que ha fet de mitjana en les Finals (que no deixen de ser espectaculars) sobresurt per sobre de tot la seva capacitat per posar-se l'equip a l'esquena quan més crema la pilota. Nowitzki és un d'aquests escollits per als moments decisius, aquells en els quals solia triomfar Jordan i sol amagar-se Lebron.
Dirk s'ha consagrat com un jugador únic, però seria injust recordar a aquests Dallas Mavericks campions només per la seva figura. Ha estat a més el triomf del conjunt sobre les individualitats. Una autèntica lliçó de bàsquet d'equip on tots han aportat.Terry va despertar de la seva letargia per donar respir a Nowitzki i consagrar-se com un dels millors anotadors de la lliga, sent igual de decisiu que l'alemany en els últims partits de les finals. Chandler convertit en un tità en la pintura. Marion retrobant-se amb la seva millor versió dels Suns. Rick Carlisle teixint una inexpugnable defensa per contenir la força del Big Three i donant entrada al cinquet titular a l'elèctric José Barea (espectacular el porto-riqueny) quan pitjor pintaven les coses per als de Dallas. Menció a part per Jason Kidd, un d'aquests jugadors que semblava que anava a retirar-se sense un anell en el seu haver. Justícia baloncestítica per a ell, un dels millors bases de la història.
Sens dubte un meravellós equip per recordar i un jugador per a la història. Classe i eficiència al servei del triomf per consagrar-se com un dels més grans. Gary Lineker deia: "El futbol és un esport que van inventar els anglesos i en el qual sempre guanyen els alemanys". En bàsquet, si un equip només té a un alemany però aquest té una cabellera rossa, mesura 2.13m, compta amb una nina prodigiosa i una aura de llegenda, apostin per la seva victòria.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada